Per la situació geogràfica del municipi, amb el pas del riu Anoia i la proximitat d'un jaciment tan important com l´Abric Romaní (Capellades), i les escasses restes arqueològiques podem tenir una idea de la vida dels primeres comunitats de població a les èpoques més primerenques de la Prehistòria.

En un principi es tractaria de petits grups nòmades que es dedicaven a la caça, la pesca i a la recol·lecció que es devien instal·lar durant algunes temporades a les riberes del riu per aprofitar-ne els seus recursos. A Piera s'han trobat eines de sílex a la Fortesa i a la zona del Forn d´en Galí.

Amb l'inici de la revolució del Neolític (5000-2200 a.C.) les comunitats se sedentaritzen i poc a poc l'agricultura i la ramaderia es converteixen en les activitats econòmiques més importants. Amb la necessitat d´emmagatzemar els cereals produïts neix la ceràmica. A les coves del Bruc, al peu del massís de Montserrat, conegudes com Cova Gran i Cova Freda es va trobar un tipus de ceràmica, la denominada montserratina o cardial per les impressions fetes amb la closca d'una petxina que rep el nom de Cardium edule. A Piera només s'han trobat algunes destrals i puntes a la zona de Sant Jaume de Sesoliveres i a la Fortesa un enterrament col·lectiu, molt mal conservat, amb aixovar del que quedaven algunes restes ceràmiques.

El treball dels metalls, en un principi el coure, després amb l'aliatge de l'arsènic i de l'estany, el bronze i posteriorment el ferro, va suposar un altre canvi molt important amb una major especialització del treball dins de les comunitats. A Piera, a la Cova de la Ventosa, es va trobar a l´any 1970 un enterrament de dos individus amb un aixovar ceràmic del tipus campaniforme pirinenc. Una de les peces, un vas, és un dels millors exemplars trobats a Catalunya. L'enterrament es pot datar cap al 2000 a.C. A la riera Guinovarda s´han recollit petites peces de ceràmica pertanyent a l´Edat del Bronze (1800-700 a.C.)

Quan els grecs i els fenicis arriben a les costes mediterrànies de la Península Ibèrica prenen contacte amb una cultura autòctona que comparteixen diferents grups de població: els íbers. Aquests pobles amb la influència externa van evolucionar fins a constituir-se en societats molt complexes, amb escriptura pròpia, solucions urbanístiques originals, elaboració de moneda. A Piera, sota l´actual castell s´han trobat algunes restes ceràmiques d´aquest període. Aquest punt tan estratègic podria haver estat el lloc idoni per un poblat fortificat, un oppidum. A partir d´una plaça forta, els íbers controlaven el territori annex a partir d´una xarxa de petits enclaus, uns de defensa i altres d´explotació. A Mas Bonans es coneix un jaciment amb restes ceràmiques, al Bedorc prop de la riera, a Can Borràs, a Can Marrugat i a les Planes d´en Borràs s´han trobat altres afloraments de ceràmica ibèrica. A Can Patumàs s´han descobert molins de mà i a Sant Jaume Sesoliveres una moneda d´Iltirta (nom de Lleida en aquesta època). Totes les peces de ceràmica són de tallers propis, el que demostra la importància de la cultura ibèrica a la zona i la proliferació de troballes ens indica la presència de diferents nuclis de població, possiblemet organitzats de manera jeràrquica a partir d´un nucli fort.

A l´any 218 a.C. els romans, en la seva lluita contra els cartaginesos pel control del Mediterrani Occidental, arriben a la Península Ibèrica. Durant aquest període es produirà un procés d´aculturació de la població natural, denominat romanització. Totes les estructures autòctones es transfomaran seguint els mòdels romans. A Piera no hi existeixen gaires vestigis d´època romana. A Sant Jaume de Sesoliveres s´han trobat restes de tegulae romana (un tipus de teula), de ceràmica i una moneda de l´època de l´emperador Claudi (41-54 dC) que podfria indicar l´existència d´un assentament romà. A Santa Creu de Creixà i a la Fortesa s´han descobert altres restes materials. Amb la importància que tenien les vies de comunicació pels romans, Piera devia ser un lloc de pas prou important en la ruta entre Ilerda (Lleida) i Barcino (Barcelona) que transcorria travessant el Llobregat pel pont de Martorell.

La crisi de l´Imperi iniciada al segle III desemboca en l´entrada dels pobles germànics i la fundació de diferents estats. A la Península Ibèrica els visigots van acabant unificant sota el seu domini a la resta de població. A Piera no s´ha trobat cap vestigi d´aquesta etapa.